Retrotabulum n.14
2014
En torno al retablo de San Martín de Portaceli y sus autores: El Maestro de Martí de Torres y Gonçal Peris Sarrià
La última etapa de Gonçal Peris tiene como punto culminante el retablo de San Martín, santa Úrsula y san Antonio Abad que se conserva en el Museo de Bellas Artes de Valencia, procedente de la cartuja de Portaceli. Obra no exenta de interrogantes respecto a su autoría, se caracteriza por la renovación de los postulados propios del segundo internacional a favor de los que caracterizan la pintura flamenca.
En el presente trabajo se invalidan documentalmente algunas de las informaciones del Llibre de Benefactors de Portaceli y se evidencia la participación en la pintura del retablo de San Martín de un artista próximo a Gonçal Peris. La autoría de esta obra fue asignada de antiguo al Maestro de Martí de Torres o Maestro de los Martí de Torres, atribución que ahora recuperamos para identificar al autor de las partes más innovadoras del conjunto dedicado a San Martín, santa Úrsula y san Antonio Abad.
El hecho de situar la fecha de nacimiento de Gonçal Peris con anterioridad al año 1380 y el periodo asignado al retablo de San Martín, 1435-1440, conlleva contemplar el desgaste de una larga trayectoria profesional, la cual también se puede apreciar a través de la documentación. No hablamos de su capacidad artística sino que nos referimos a la reelaboración de una propuesta nueva que explora la vertiente flamenca a partir de un bagaje en el terreno del internacional. Una emergencia que, en nuestra opinión, corresponde a la proyección de una personalidad nueva en el seno del taller de Gonçal Peris, la cual y descartada la posibilidad de que recaiga en Joan Reixach creemos que pudiera tratarse de su sobrino: Garcia Peris Sarrià.
El papel singular que tuvo Garcia Peris Sarrià en el ámbito artístico valenciano de los años treinta está garantizado por la documentación y también goza del aval de un personaje tan importante como Andreu Garcia, presbítero beneficiado en la catedral de Valencia. Gran erudito en temas artísticos e iconográficos, su participación en la contratación del retablo familiar de Úrsula de Aguilar, esposa primero del jurista Jaume Garcia y después de Berenguer Martí de Torres, parece responder a su integración en dicho linaje.
En el catálogo de pinturas atribuido al Maestro de Martí de Torres, la tabla de la Huida a Egipto de la antigua colección Ceballos pudiera haber formado parte del que fuera retablo mayor de la catedral de El Burgo de Osma (Soria). Un espléndido conjunto pictórico tal vez financiado por el cardenal Alfonso Carrillo de Albornoz (1411-1426), nieto, sobrino y primo de los señores de Moya (Cuenca), lugar para el que Gonçal Peris pintó el retablo de los Gozos de la Virgen de la iglesia parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles de Santa Cruz de Moya (Cuenca). José Gómez Frechina & Francesc Ruiz i Quesada
A l'entorn del retaule de Sant Martí de Portaceli i els seus autors: El Mestre de Martí de Torres i Gonçal Peris Sarrià
La darrera etapa de Gonçal Peris té com a punt culminant el retaule de Sant Martí, santa Úrsula i sant Antoni Abat que es conserva al Museu de Belles Arts de València, procedent de la cartoixa de Portaceli. Obra no exempta d'interrogants respecte a la seva autoria, es caracteritza per la renovació dels postulats propis del segon internacional a favor dels que caracteritzen la pintura flamenca.
En el present treball s'invaliden documentalment algunes de les informacions del Llibre de Benefactors de Portaceli i s'evidencia la participació a la pintura del retaule de Sant Martí d'un artista proper a Gonçal Peris. L'autoria d'aquesta obra va ser assignada d'antic al Mestre de Martí de Torres o Mestre dels Martí de Torres, atribució que ara recuperem per identificar a l'autor de les parts més innovadores del conjunt dedicat a Sant Martí, santa Úrsula i sant Antonio Abat.
El fet de situar la data de naixement de Gonçal Peris amb anterioritat a l'any 1380 i el període assignat al retaule de Sant Martí, 1435-1440, implica contemplar el desgast d'una llarga trajectòria professional, la qual també es pot apreciar gràcies a la documentació conservada. No parlem de la seva capacitat artística sinó que ens referim a la reelaboració d'una proposta nova que explora el vessant flamenc a partir d'un bagatge en el terreny de l'internacional. Una emergència que, en la nostra opinió, correspon a la projecció d'una personalitat nova en el si del taller de Gonçal Peris, la qual i descartada la possibilitat que recaigui en Joan Reixach creiem que pot tractar-se del seu nebot: Garcia Peris Sarrià.
El paper singular que va tenir Garcia Peris Sarrià a l'àmbit artístic valencià dels anys trenta està garantit per la documentació i també gaudeix de l'aval d'un personatge tan important com Andreu Garcia, prevere beneficiat en la catedral de València. Gran erudit en temes artístics i iconogràfics, la seva participació en la contractació del retaule familiar d'Úrsula d'Aguilar, esposa primer del jurista Jaume Garcia i després de Berenguer Martí de Torres, sembla respondre a la seva integració en aquest llinatge.
Al catàleg de pintures atribuït al Mestre de Martí de Torres, la taula de la Fugida a Egipte de l'antiga col•lecció Ceballos hagués pogut format part del que fos retaule major de la catedral d'El Burgo de Osma (Soria). Un esplèndid conjunt pictòric tal vegada finançat pel cardenal Alfonso Carrillo de Albornoz (1411-1426), nét, nebot i cosí dels senyors de Moya (Conca), lloc pel qual Gonçal Peris va pintar el retaule dels Goigs de la Mare de Déu de l'església parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles de Santa Cruz de Moya (Conca). José Gómez Frechina & Francesc Ruiz i Quesada
The case of the Saint Martin of Portaceli retable and its authors: The Master of Martí de Torres and Gonçal Peris Sarrià
The final stage of Gonçal Peris’ work culminates with the retable of Saints Martin, Úrsula and Anthony Abad, conserved at the Fine Arts Museum of Valencia, formerly at Portaceli Monastery. There was no lack of doubts regarding its author; it is characterized by the renovation of the postulates of the second International Gothic period, characterized by a great influence of Flemish painting.
In this study, certain information from the Book of Benefactors by Portaceli has been proven invalid, and in the painting of the retable of Saint Martin, the participation of an artist close to Gonçal Peris is brought to light. The authorship of this work had long been attributed to the Master of Marti de Torres or Master of the Martí de Torres, an attribution that we now re-establish in order to identify the author of the most innovative parts of the ensemble dedicated to Saint Martin, Saint Ursula and Saint Anthony Abad.
The fact that Gonçal Peris’ date of birth is assumed to be earlier than 1380, and the period assigned to the Saint Martin altarpiece as 1435-1440, leads us to contemplate the grind of a long professional background, which can also be appreciated through documentation. We are not referring to his artistic capacity here, but about the emergence of a new slant, arising from a Flemish dimension, influenced by a certain experience in international terrain. An emergence which, in our opinion, corresponds to the projection of a new personality at the heart of Gonçal Peris’ workshop, which, having discarded the possibility of it being Joan Reixach, we believe could be his nephew, Garcia Peris Sarrià.
The unique role played by Garcia Peris Sarrià in the Valencian artistic scene of the thirties is guaranteed by documentation and is also backed up by the particularly important figure, Andreu Garcia, priest of Valencia Cathedral. Great scholar of artistic and iconographic work, his participation in commissioning the family altarpiece of Úrsula de Aguilar, wife first of jurist Jaume García, and then of Berenguer Martí de Torres, would seem to correspond with his being part of this ancestry.
In the catalogue of paintings attributed to Master of Martí de Torres, the panel painting of the Flee to Egypt from the old Ceballos collection may have formed part of what was the main altarpiece of the Cathedral of El Burgo de Osma (Soria). A splendid pictorial ensemble, possibly financed by cardinal Alfonso Carrillo de Albornoz (1411-1426), grandson, nephew and cousin of the Moyas (Cuenca), a place for which Gonçal Peris painted the retable Joys of the Virgin, of the parish church of Nuestra Señora de los Ángeles at Santa Cruz de Moya (Cuenca). José Gómez Frechina & Francesc Ruiz i Quesada
- Categoría: Retrotabulum
- Publicado el Lunes, 08 Septiembre 2014 20:37
- Impresiones: 13411
