Retrotabulum n.4
2012
La alteridad velada, o la mirada del alma, en la obra de Bartolomé Bermejo
Este estudio se centra en el valor de la mirada de algunos de los personajes que se integran en la obra de Bartolomé Bermejo, como fiel reflejo del espejo del espíritu. Siempre velada, dicha mirada nos conducirá a la alteridad de seres totalmente diferentes a los que pensábamos que eran. A lo largo de este trabajo, intentamos levantar algunos de esos sutiles velos que el maestro pintó sin textura alguna, pero que pueden ser advertidos gracias a la luz o las tinieblas, que emanan del personaje velado.
Algunas de las obras que comentamos tienen un esquema compositivo análogo, pero lleno de maravillosos matices. En ellas se resigue la idea de que Cristo, o el poder de la luz, no abandona a sus seguidores en los momentos más difíciles, principalmente cuando se produce el acecho del poder alternativo. El artista deja constancia de dicha presencia en los retablos de Santo Domingo de Silos y Santa Engracia, ambos pintados en su etapa aragonesa, y el de Santa Ana y Santa Eulalia de Mérida, llevado a cabo para el altar mayor de la iglesia del monasterio de Santa Ana de Barcelona. La luz velada que procede de un rostro nos transporta al alma de santa Eulalia y las miradas de algunos personajes a uno de los milagros póstumos de la bienaventurada.
En contraste con las virtudes representadas por Bermejo, identificamos a la Blasfemia y las miradas que el artista dibujó a la hora de representar la cautela, la bondad-sinceridad, el cinismo–hipocresía, la soberbia y la arrogancia de la humanidad. En 
la magnífica Piedad de Peralada, las aguas que manan del costado de Jesús son las aguas vivas del rio de la Vida, a las cuales se refiere la antífona Vidi aquam inscrita en el pavimento, y su sangre redime el pecado. Con esas aguas, Cristo consagra su Iglesia.
En obras como la Epifanía de la Capilla Real de Granada, nos alejamos de la lectura más convencional y ponemos de relieve algunos aspectos que podrían formar parte de un inexplorado paradigma creativo, en el que las tribunas prefiguran el Paraíso y las puertas carecen del dintel del antiguo guardián. Muy probablemente a través de los Allyncbrood, Bartolomé Bermejo conoció la pintura que se gestó en la ciudad de Brujas de la mano de maestros como Philippe de Mazerolles, Petrus Christus o Hans Memling, sin dejar de lado la huella que en dicha urbe dejó el genio de Jan van Eyck ni los contactos artísticos entre Christus y Dirk Bouts. Una influencia que también incidió en Rodrigo de Osona y su taller. En la obra de Bermejo, el pasado, el presente y el futuro se unifican y el artista imprime en ella la genialidad propia de uno de los principales creadores de su tiempo. Francesc Ruiz i Quesada
“L'alteritat vetllada, o la mirada de l'ànima, a l'obra de Bartolomé Bermejo”
Aquest estudi se centra en el valor de la mirada d'alguns dels personatges que s'integren en l'obra de Bartolomé Bermejo, com a fidel reflex del mirall de l'esperit. Sempre vetllada, aquesta mirada ens conduirà a l'alteritat d'éssers totalment diferents als quals pensàvem que eren. Al llarg d'aquest treball, intentem aixecar alguns d'aquests subtils vels que el mestre va pintar sense textura alguna, però que poden ser advertits gràcies a la llum o les tenebres, que emanen del personatge vetllat.
Algunes de les obres que comentem tenen un esquema compositiu anàleg, però ple de meravellosos matisos. En elles es ressegueix la idea que Crist, o el poder de la llum, no abandona als seus seguidors en els moments més difícils, principalment quan es produeix l'aguait del poder alternatiu. L'artista deixa constància d'aquesta presència en els retaules de Santo Domingo de Silos i Santa Engràcia, tots dos pintats a la seva etapa aragonesa, i el de Santa Anna i Santa Eulàlia de Mérida, dut a terme per a l'altar major de l'església del monestir de Santa Anna de Barcelona. La llum vetllada que procedeix d'un rostre ens transporta a l'ànima de santa Eulàlia i les mirades d'alguns personatges a un dels miracles pòstums de la benaventurada.
En contrast amb les virtuts representades per Bermejo, identifiquem a la Blasfèmia i les mirades que l'artista va dibuixar a l'hora de representar la cautela, la bondat-sinceritat, el cinisme–hipocresia, la supèrbia i l'arrogància de la humanitat. En la magnífica Pietat de Peralada, les aigües que ragen del costat de Jesús són les aigües vives del riu de la Vida, a les quals es refereix l'antífona Vidi aquam inscrita en el paviment, i la seva sang redimeix el pecat. Amb aquestes aigües, Crist consagra la seva Església.
En obres com l'Epifania de la Capilla Real de Granada, ens allunyem de la lectura més convencional i posem en relleu alguns aspectes que podrien formar part d'un inexplorat paradigma creatiu, en el qual les tribunes prefiguren el Paradís i les portes manquen de la llinda de l'antic guardià. Molt probablement a través dels Allyncbrood, Bartolomé Bermejo va conèixer la pintura que es va gestar a la ciutat de Bruixes de la mà de mestres com Philippe de Mazerolles, Petrus Christus o Hans Memling, sense deixar de costat la petjada que en aquesta urbs va deixar el geni de Jan van Eyck ni els contactes artístics entre Christus i Dirk Bouts. Una influència que també va incidir en Rodrigo d'Osona i el seu taller. En l'obra de Bermejo, el passat, el present i el futur s'unifiquen i l'artista imprimeix en ella la genialitat pròpia d'un dels principals creadors del seu temps. Francesc Ruiz i Quesada
The hidden otherness, or the soul look, in the work of Bartolomé Bermejo
This study is centred on the value of the look of some of the prominent figures who join Bartolomé Bermejo's work, as faithful reflection of the mirror of the spirit. Always hidden, the above mentioned look will lead us to so-called "alteridad", the "other reality"of beings, totally different from those that we were thinking that they were. Along this work, we try to raise some of these subtle veils that the teacher painted without any texture, but that can be warned thanks to the light or the gloom, which come from the hidden personage.
Some of the works on that we comment have a analogous compositive scheme, but fully of wonderful features. In them the idea re-follows of that, Christ, or the power of the light, does not leave his followers in the most difficult moments, mainly when there takes place the attack of the alternative power.The artist leaves witness of the above mentioned presence in the altarpieces of Saint Domingo of Silos and Saint Engracia, both identical, belonging to his Aragonese age, and the on of Saint Anne and Saint Eulalia of Merida, carried out for the major altar of the church of the monastery of Saint Anne of Barcelona. The watched light that comes from a face transports us to the soul of holy Eulalia and the looks of some prominent figures of the painting carries us to one of the posthumous miracles of the saint.
In contrast with the virtues represented by Bermejo, we identify the blasphemy and the looks that the artist drew at the moment of representing the caution, the kindness - sincerity, the cynicism-hypocrisy, the Pride and the arrogance of the humanity. In Peralada's magnificent Piety, the waters that falls down from Jesus' side are the alive waters of the river of the Life, to which is referred the antiphon Vidi aquam inscribed in the pavement, and Jesus' blood redeems the sin. With these waters, Christ dedicates his Church.
In works as the Epiphany of the Royal Chapel of Granada, we move away from the most conventional reading and emphasize some aspects that might form a part of an unexplored creative paradigm, in which the galleries prefigure the Paradise and the doors lack the lintel of the former guardian. Very probably across the Allyncbrood, Bartolomé Bermejo knew the painting that was in Bruges, by teachers as Philippe de Mazerolles, Petrus Christus or Hans Memling, without leaving of side the fingerprint that in the above mentioned city left the genius of Jan van Eyck or the artistic contacts between Christus and Dirk Bouts. An influence that also affected in Rodrigo de Osona and his workshop. In the work of Bermejo, the past, the present and the future are unified and the artist stamps on his own worship, the genius feature of being one of the principal creators of his time. Francesc Ruiz i Quesada
- Categoria: Retrotabulum
- Es va publicar el dilluns, 30 juliol 2012 22:46
- Visites: 11836
